TIC-TAC

Passa a passa estem arribant al final del procés del Projecte Smart Gili. Tots hem treballat de valent, aquestes darreres setmanes hem pogut veure com del no-res anaven sortint idees que a poc a poc s'han anat materialitzant en propostes interessants. Ho tenim gairebé tot a punt per a les defenses dels projectes de cada grup, per aquesta raó és un bon moment per fer un repàs de tot el que ha passat a les aules del Gili. Aviat veurem els resultats, de moment, us deixem un resum de la nostra feina.

Smart Gili, tots hi tenim cabuda: els especialistes ens visiten

El nostre projecte pretén donar veu a tothom que forma part d'aquesta fantàstica comunitat que és el Gili Gaya, per aquesta raó volem comptar amb la participació de tots els que formem el Gili: alumnes, professors, personal del PAS, pares i mares i famílies, perquè creiem que només així és possible fer-nos nostre el projecte.
Així doncs, creiem que és molt important que les famílies us involucreu en el projecte i ens pugueu aportar la vostra saviesa per enriquir-lo encara més. Per això volem agrair la col·laboració del senyor Bonaventura, padrí del Marcel Miró de 1r ESO B que ens va explicar com fer una maqueta, va parlar de com calcular una escala, dels materials que es necessiten i de moltes coses més. Ens va enriquir moltíssim amb la seva xerrada/demostració i li estem molt agraïts perquè, així, tots junts fem Gili.

EL TREBALL EN GRUP, UN PUNTAL PER AL PROJECTE

El treball en grup és un dels valors del nostre projecte. Durant les franges horàries en què treballem l'Smart Gili, la fesomia de les aules canvia radicalment, i l'aula esdevé un espai de treball col·laboratiu, on tots hi tenim el nostre lloc i la nostra funció.

Probablement, el treball en grup és una de les eines més enriquidores de què disposem a l'hora de treballar amb els alumnes, ja que convertim la classe en un espai obert d'aprenentatge, on tots som necessaris i valuosos, on tots aprenem de tots. 

La màgia de l'organització

La presa de decisions de manera conjunta per assolir un objectiu comú és una fita engrescadora, ja que cadascú pot aportar el seu granet de sorra i destacar en allò que és més potent. Per a l'organització de cada grup de treball, utilitzem el sistema dels cartellets de procés, gràcies als quals cada grup agafa consciència d'allò que està treballant. Així, cada cop que un grup es posa a treballar projecte, indica en quina fase es troba. Les fases són les següents:

• ÀGORA (discussió, presa de decisions i aportacions)
• PROCÉS DE RECERCA (recerca d'informació i materials per dur a terme el projecte)
• PROCÉS CREATIU (elaborar el producte final i els materials que l'acompanyaran)
• DEFENSA DEL PROJECTE (preparar el guió del projecte i els materials per presentar-lo davant la comissió avaluadora)

  

Quan treballem en grup, els ojectius que volem aconseguir són:

v Regulació dels aprenentatges

§  organitzar-se dins el grup

§  distribució de feines que poden avaluar ells 

§  augment de la capacitat de complir els acords

§  valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§  posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

v  Socialització

§  Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§  Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

§  Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

v  Potenciació de l’equilibri emocional

§  Foment les relacions entre companys de l’aula

§  Sensació de pertànyer i ser acollit dins un grup

§  Prendre consciència de com reaccionen els altres davant el propi comportament

§  Afavorir l’autonomia

Cal comentar i explicar ben bé, abans de la posada en marxa de les activitats, com esperem que treballin en grup i els objectius que volem assolir entre tots, tant en l'àmbit del treball en grup com del producte final que volen realitzar. Per tant, abans de començar les activitats del projecte hem tingut en compte els següents punts:

1.- Organització dels grups: Pel que fa al nombre d’integrants del grup, hem tingut en compte que determinarà la qualitat i quantitat de comunicació i informació. Per aquesta raó hem vist necessari formar grups d'entre 4 i 6 persones, per tal que la implicació de tothom sigui equitativa; hem mirat també que siguin grups heterogenis i diversos, ja que ha de ser un treball àgil i dinàmic en el qual serà importantíssima la suma d'esforços. El temps disponible, la maduresa de l’alumnat, la seqüenciació de l’acció i l’interès per participar són altres factors que també hem tingut en compte.

Un grup serà cooperatiu quan cada component faci aportacions de manera diferenciada i complementària a la de la resta de companys per assolir un objectiu comú. L’ús de formes de treball, estratègies i propòsits particulars enriquiran el grup i posaran els membres en situacions molt semblants a les que es trobaran a la vida, ja com a adults. 

L'equip docent de cada grup-classe ha estat l'encarregat de fer els grups.

2.- Dinàmica de treball: El professor és qui estableix les condicions de treball òptimes i qui fa un seguiment de cada grup per mantenir les dinàmiques de treball en els grups que funcionen i introduir canvis en els que no. També és  important que faci patent als grups els processos que han realitzat i els resultats obtinguts, el professor esdevé guia i acompanyant durant tot el procés i intervindrà com assessor. Així, els alumnes no només han de realitzar una tasca per assolir un objectiu comú sinó que també han d’aprendre a treballar en grup i a col·laborar.

Els membres dels grup han d’aprendre a resoldre els seus conflictes interns i dificultats, buscant per ells mateixos les estratègies per tal de resoldre’ls. Tot i així, el docent ha d’estar atent davant de possibles desorientacions inicials, i ha de vetllar perquè es mantingui la cooperació i participació de tots els components i, també,  ajudar si han arribat a un carreró sense sortida. També caldrà que demani a cada grup com es pensan organitzar per aconseguir que tothom participi.  

3.- Activitats: Les activitats en aquest tipus de dinàmica han d’estar molt ben delimitades i, fins i tot, cal preveure alguns recursos per enfrontar dificultats que solen aparèixer. Pretenem que cada grup treballi de manera global, és a dir que la seva acció durant el projecte sigui completa. Per això, els alumnes saben des del primer moment: què han de fer, com ho han de fer i el resultat que s'espera. Creiem que si són conscients del que se'ls demana o del que volen aconseguir, estaran més predisposats a treballar per assolir l'objectiu marcat (producte final) i, com a conseqüència els resultats seran òptims.

4.- Avaluació: L’avaluació ha de ser un dels principals components de l’acció educativa, per tant, és convenient que el professorat sàpiga els coneixements de partida de l’alumnat, seguir el curs de l’activitat i fer una avaluació final tant de l’aprenentatge acadèmic com del funcionament del treball en grup. Per aquesta raó en totes les fases d'avaluació es farà des de tres nivells: Autoavaluació, coavaluació i avaluació de l'equip docent.

Per fer l’avaluació inicial hem fet una posada en comú dels coneixements dels que partim la classe (a través de les fotos i la pluja d'idees). Un cop feta, tothom sap què ha de fer i com ho ha de treballar, perquè cada grup ha elegit el tema del seu interès.

L’avaluació formativa observem com treballen els alumnes tant a nivell de l’activitat proposada com del propi funcionament com a grup operatiu, i fent o resolent les preguntes pertinents, de manera que faciliti l’assoliment dels objectius. Ens ha de permetre, també, copsar la maduració dels seus esquemes conceptuals i procedimentals.

L’avaluació sumativa, que és coavaluativa (per part de l'alumne i per part dels professors), intentarem d'esbrinar si s’han aconseguit tots els objectius tant del tema desenvolupat com del propi treball en grup. Això es pot fer tant de manera individual com per a cadascun dels grups. Per avaluar el treball en grup sobre l’activitat només caldrà revisar la feina feta per cada grup i comparar-la amb els objectius plantejats inicialment, es farà després de la defensa de cada projecte davant una comissió avluadora.  L’avaluació ens ha de permetre prendre consciència del propi nivell, acceptar-nos i ser capaços de trobar els camins que ens permetin avançar. 

ELS RELATS D'AULA

Un cop cada classe ha elaborat el seu mural, fent una profunda reflexíó sobre la disposició de les fotografies, s'han fet els grups de treball cooperatiu -atenent a l'heterogeneïtat dels seus membres- i s'ha elaborat una pluja d'idees d'allò que cada mural diu, és hora d'ordenar la informació i elaborar entre tots un relat d'aula. D'aquest relat en sortiran les propostes que cada grup haurà d'estudiar i desenvolupar.

Aquestes són algunes de les seves propostes:

RELATS D'AULA

• 1r ESO A

EL CENTRE

El centre és un edifici on els alumnes de l’institut Samuel Gili Gaya estudien.

Hi ha gent que diu que les guixetes són una nova experiència i unes altres que no.

Alguns nens/es diuen que els WC estan bruts i ratllats.

També diuen que l’aparcament de les bicicletes és molt petit i algun dia hi hagut robatoris.

Hi ha professors molt simpàtics i d’altres que no tant.

EL RELAX

Ens trobem tancats, entre parets, l’aire es carrega, d’oxigen gairebé no en queda. Ja sona la música que t’anima. Més bé balla el conjunt de sentiments que fortament arriba. Surts al pati i una calada de vent et refresca les idees que has estat concentrant en la durada

de les lliçons. No tan sols gaudim en el campus, sinó les activitats i matèries també en son una d’aquestes fonts.

Molta gent dona gràcies per aquest institut que es troba envoltat de natura i aquestes fonts.

HOBBIES

El centre ens dona l’oportunitat de realitzar els nostres hobbies. Els podríem realitzar a l’hora del pati. Molta gent els realitza al pati. Com per exemple la gent que li agrada jugar al futbol, bàsquet, caminar... Altra ho realitza a l’hora de classe com per exemple, a tecnologia

la gent que li agrada crear, a biologia, la gent que li agrada fer experiments, a Educació Física la gent que gaudeix fent esport...

Agraïments

El grup d’agraïments és el conjunt d’imatges que representen agraïments per al Gili Gaya. La majoria de les persones amb accions que realitzen agraeixen a l’institut, ja pot agafant fruits del bosc, pensant que l’institut és un esforç que quan es supera és un descans, que les  taquilles són molt eficients o que els lavabos estiguin nets cada dia. Totes aquestes coses són petites però suficients per al Gili.

• 1r ESO B

THE PLAYGROUND

The playground is where the students have their break, it is as important as studying, because it’s where we also learn things and facts.

It’s very funny to go to the playground, we socialize, play games and there is a canteen. But we think that there is a problem, there are a lot of corners where some students do some things that are not allowed.

This has a solution, more vigilance, changing some rules and penalize it more strictly.

Fachadas llenas de ilusiones.

Creemos que la fachada de nuestro instituto alberga muchas ilusiones, secretos y recuerdos que ha almacenado durante toda su existencia. Adornada con flores de todos tipos y colores; hiervas de hojas verdes que en otoño se disfrazan de marrón. El cierre exterior son unas persianas tipo reja eléctricas, en nuestra opinión son demasiado armatostes ya que parece que estemos encarcelados, cuando es justo lo contrario: aprendemos para ser personas libres, además estamos en un lugar donde dejamos volar la imaginación y aprendemos nuevos conocimientos de cara al futuro.

Tenemos unos aparcamientos para bicicletas que van muy bien ya que fomentan el uso de la bicicleta, del deporte, la salud y además así damos ejemplo y no contaminamos. Aunque quizás debería aumentar su uso. Hay que promoverlo.

Lo que no nos gusta mucho de la hora de entrar y salir es que hay un barbullo de coches que entran y salen, agobiando un poco y poniendo en riesgo la integridad de los alumnos, que siempre van un poco despistados. Podrían haber dejado más espacio entre la acera y la carretera. Nos encanta los colores que han utilizado para pintar las paredes de la fachada, alegran mucho ya que los colores son muy vivos.

No nos parece muy bien que una cosa que está mal como fumar esté permitida tan cerca del recinto escolar, de este modo no nos dan muy buen ejemplo a los niños más pequeños. Como solución pare esto, se debería prohibir fumar en un radio de unos 500 metros del recinto escolar, porque es perjudicial para la salud de los que fuman y también los que no, porque si quieren fumar que como mínimo no den mal ejemplo a los más pequeños, alejándose de estos.

Proponemos:

• Que haya un control serio del tránsito en las horas puntas ya sea por parte del ayuntamiento (poniendo semáforos, guardias urbanos…) o por la dirección del centro.
•  Pedimos que se cambien las normas de funcionamiento y reglamento del centro respecto al hecho de fumar dentro del centro.
• Aumentar la zona de jardín y responsabilizar a alumnos voluntarios de su cuidado y mantenimiento.

ELS PASSADISSOS I LES AULES

Al passadís meravellós, de l’institut Gili Gaya, el color blau el trobés pertot arreu; el blau que ens indica esperança i ens encomana tranquil·litat i serenor. Les taquilles són molt pràctiques perquè ens ajuden a no anar tan carregats, que no ens surti gepa. Els professors quan surten de la sala poden controlar totes les aules, només amb una mirada en línia recta, fàcil control de l’ordre. Al tercer pis, hi ha el passadís d’un dels de batxillerat, és preciós,

però desaprofitat. Gairebé mai no hi ha gent. (El que donaríem nosaltres per tenir-lo, la concentració que hi ha, el silenci). Un lloc ideal per fer música.

Les aules d’aquest institut, estan molt ben distribuïdes. Totes tenen un color molt especial, igual que la resta d’institut, el color blau. Són totes quadrades, de manera que es poden organitzar de diferents maneres. La veritat és que les aules no especialitzades, estan molt ben equipades, fins i tot tenen pissarres digitals.

A les especialitzades (l’aula de tecnologia, el laboratori de ciències...), pensem que els falta una mica de material, però son molt espaioses.

LA FAÇANA

L’institut Gili i Gaya està situat al carrer Ton Sirera, i té unes meravelloses vistes del Riu Segre; la qual cosa significa una situació privilegiada, i això ens hauria d’aportar més ganes de treballar i hauríem d’aprofitar més aquest entorn de treball (això com una proposta que

deixem anar). Té una façana preciosa i força nova, ja que, ha estat reformada recentment.

El centre té molts punts forts; per la qual cosa, resulta atractiu i seductor a la vista del

vianant... i el seu interior no decep pas gens, tampoc. Tanmateix, també, en té de dèbils: per

exemple, pel que fa a l’exterior, podríem millorar la seva amplitud; un aparcament de bicis més gran, i més espai per a l’entrada i sortida dels alumnes, ja que sinó es col·lapsa. Un altre gran problema és el trànsit, sobretot a les hores d’entrada i sortida dels alumnes, potser es podria reduir la velocitat dels vehicles que passen per davant de la façana, perquè si, per casualitat, que passa un alumne, el pot atropellar; també caldria evitar que els cotxes es posessin en doble fila, ja que no poden cedir el pas als altres que volen transitar i dificulten l’accés al centre als vianants.

Hi ha gran varietat de flors i plantes, arbres molt poblats de fulles; encara que és súper bonic, nosaltres creiem que n’hauríem de posar més; es podria fer un estudi d’enjardinament de l’entrada, el disseny el podríem proposar els alumnes de 1er ESO, tenint en compte l’entorn i la zona.

La nostra opinió és que la façana és un espai atractiu, bonic i acollidor de l’institut Gili i

Gaya. ❤

• 1r ESO C

Hi havia una vegada, en un institut de Lleida, els alumnes de 1r C van decidir millorar

l’institut. Sobre la comunicació entre alumnes veiem que sol estan en grups, quan estaria

bé estar tot el institut comunicat, veiem que en entrar/sortir és una batalla campal, sempre

reps algun cop o empenta, per això proposem entrar de manera escalonada.

Sobre l’ambient: al Gili hi ha molta vegetació que ens agrada però a la vegada n'hi ha poca.

Proposem que canviïn la gespa d’artificial a natural i plantar plantes i flors que seran regades pels de 1r. Canviar les flors de l’entrada per palmeres petites i flors.

Dissenyar un xandall per a tots els alumnes.

Sobre l’art de l’institut: 

Es podrien ficar parets multicolors i penjar més activitats per decorar. Canviaríem les taquilles perquè fossin més grans. Els alumnes fessin un concurs de pintura, elegir els millors i penjar-los.

Sobre la tecnologia: es podrien millorar les cadires per tal que siguessin més còmodes.

Portar un coixí de casa per estar més còmode a classe i treballar millor. Recaptar diners

fent una paradeta de joguines que ja no utilitzem per comprar altres coses necessàries.

• 1r ESO D

Al mural que han penjat a la classe surten aquests 4 temes: NATURA; CENTRE OBERT; CONVIVÈNCIA i PASSADISSOS.

NATURA

En el Instituto Gili Gaya hay muchos espacios abiertos y naturales gracias a ellos tenemos

ganas de pasear y descansar, de esta forma nos sentimos libres.

Nos sentimos libres porque pasamos de estar entre cuatro paredes a estar en el aire libre.

CENTRO ABIERTO

Nuestro Instituto es un centro abierto, está abierto a todo el mundo: alumnos, artistas, padres, profesores... Estas imágenes nos transmiten felicidad, tranquilidad, alegría,

recuerdos bonitos y no tan bonitos.

CONVIVENCIA

Para nosotros la convivencia es muy importante ya que a la hora de jugar nos comunicarnos

y compartimos momentos especiales.

ACTIVIDADES PASILLOS

El primer día que entré en clase me fijé en los servicios, me llamaron la atención.

Los pasillos del instituto son como caminos en los que se expresan muchas emociones, los

alumnos se vuelven a reencontrar y también suceden hechos importantes como la fiesta de

Halloween.

La escalera central representa una escalera 2.0 porque al iniciar el curso no había ningún

dibujo y durante estos meses se ha ido decorando gracias a los alumnos y a la profesora de

arte.

• 2n ESO A

GRUP 1: ENTORN

Té a veure amb el paisatge, amb la ubicació i els voltants de l’institut.

Propostes de canvis de l’entorn:

- Que hi hagi més color

- Arreglar el terra

- Arreglar el descampat

GRUP 2: TECNOLOGIA

Es fa servir molta informàtica a l’institut.

Utilitzar ordinadors:

- El Wifi va malament.

- Canviar la contrasenya de la Wifi i posar una diferent a cada classe.

GRUP 3: AMISTAT

Unió, fer amics nous.

Què es podria fer per potenciar la unió?

- Un treball de tutoria

- Organitzar més excursions

- Fer activitats on es barregin els diferents cursos de l’institut

GRUP 4: APRENENTATGE

Estudiar t’obra portes noves. Quan aprenem descobrim coses noves.

Propostes:

- Fer un treball de lo que t’agrada.

GRUP 5: ESPORTS

PROPOSTES:

- Ampliar els esports a l’hora del pati (diversitat d’esports)

- Practicar més esports a l’hora d’educació física

- Posar una sala de jocs

- Fer competicions internes amb diferents esports

GRUP 6: MÉS PROPOSTES

- Fer intercanvi de llibres entre els alumnes (com una biblioteca)

- Concursos de fotografia

- Aprofitar l’entorn del Gili per estudiar les plantes del pati

- Xerrades sobre els avantatges i desavantatges de la lectura

• 2n ESO B

Creativitat: Nosaltres pensem que a primer fèiem més part artística i a segon no en fem

gens=repartir-ho.

Es valora molt la creativitat, per això exposem tots els treballs=decoració dels passadissos.

Les fotos reflecteixen tota la part artística dels treballs dels alumnes i destaquen una de les moltes virtuts que tenen els estudiants del Gili. =creativitat

El centre sempre està amb una decoració alegre=els colors

PROPOSTES DE MILLORA = DECORAR/ENDREÇAR EL SOTERRANI

AMISTAT: Convivència amb altres grups i cursos. =Sortides, activitats, jocs....

Treballar la confiança. = Compartir coses.

Amb l’amistat i col·laboració. = Parlant, escoltant...

Acollida a tothom. = Sense prejudicis.

Art per compartir idees, vivències = No solament amb la paraula.

COOPERACIÓ: Callant i escoltant als professors.

Ajudar amb els deures als més grans o petits.

Col·laborar a la neteja i a l’ordre de la classe.

Respectar el silenci entre classe i classe.

En no embrutar els lavabos.

ESPAI PERSONAL:

Vestuaris, lavabos (dispensadors de paper de vàter, ficar portes més altes), cafeteria. 

ESPAIS COMPARTITS/= Responsabilitat personal a la neteja.

Taquilles, taules i cadires

MÚSICA: Suggerències musicals per la música del timbre.

Explicar els instruments a tots els nivells.

• 2n ESO C

Primer de tot ens van manar que havíem de portar una foto sobre ‘’el Gili a través dels nostres ulls’’. Llavors molta gent va portar les fotos, i vam estar parlant sobre els missatges que ens volien transmetre, cadascú sobre les fotos dels altres, i després l’autor d’aquesta explicava el seu propòsit. Després les vam organitzar i agrupar segons el missatge que transmetien (creativitat, ordre, institut, amistat i lleure). Vam posar en pràctica la nostra creativitat a l’hora d’organitzar el mural posant les imatges de cada grup fent formes concretes i originals. A més a més vam posar una rima que tenia a veure amb el tema. Per últim vam decorar els títols i les lletres i el vam enganxar a la classe, on lloc on tothom el pogués veure.

PROPOSTES PER MILLORAR L’INSTITUT:

Hem fet una pluja d’idees entre tota la classe sobre els aspectes a millorar de l’institut, les hem comentat, debatut, acceptat i classificat en grups:

CREATIVITAT:

- Fer més activitats grupals per millorar la creativitat

- Millorar l’entorn escolar i esborrar els grafittis no autoritzats i fer un taller de graffitis per decorar l’institut i potenciar la creativitat.

- Participació dels alumnes per a dissenyar l’agenda i crear una samarreta escolar amb les idees dels alumnes.

- Que els càstigs no siguin físics; que siguin més creatius.

- Afegir una classe creativa a l’horari.

AMISTAT:

- Organitzar partits de futbol i bàsquet (lliguetes internes) per promocionar les relacions interpersonals.

- Com millorar la dinàmica de grup

- Afavorir més activitats a l’aire lliure (afavorint també les relacions interpersonals)

- Fer grups per jugar a jocs de taula, com el parxís o altres tipus

- Fer més activitats grupals

ORDRE:

- Organitzar el temps d’estudi i de deures perquè sigui més equilibrat, gestionar els deures sobretot en època d’exàmens.

- Organitzar l’espai físic de la classe i fer grups de neteja.

- Tenir més temps a classe per a fer els deures a classe; organitzar i distribuir millor els temps de classe.

- Gestionar la sortida de les aules i de l’institut.

LLEURE:

- Organitzar partits de futbol i bàsquet (lliguetes internes)

- Tenir més temps de lleure .

- Fer grups per jugar a jocs de taula, com el parxís o altres tipus

INSTITUT (+CLASSE):

- Gestionar la durada de cada classe.

- Triar llibres de lectura amb límit de pàgines i tipus de llibre.

- Es podia discutir el temps d horari encara que hi ha gents a favor i en contra.

- Gestionar l horari de les assignatures i els dies en que les fem.

- Millorar l’entorn escolar i esborrar els grafittis no autoritzats i fer un taller de graffitis per a decorar l’institut i potenciar la creativitat.

- Participació dels alumnes per a dissenyar l’agenda i crear una samarreta escolar amb

les idees dels alumnes.

- Afegir una classe creativa a l’horari.

- Afavorir més activitats a l’aire lliure (dins del temps de classe).

- Gestionar la sortida de les aules i de l’institut.

- Organitzar l’espai físic de la classe i fer grups de neteja.

- Organitzar el temps d’estudi i de deures perquè sigui més equilibrat, gestionar els deures sobretot en època d’exàmens.

- Tenir més temps a classe per a fer els deures a classe; organitzar i distribuir millor els temps de classe.

• 3r ESO A

Tots venim al Gili per passar bons moments i no tant bons. Compartim amb els demés perquè sabem que podem confiar entre nosaltres.

Els passadissos ens comuniquen entre classes com les arrels d’un arbre el comuniquen amb la terra per alimentar-se i sobreviure. A nosaltres amb el Gili ens passa el mateix, convivim,

cooperem... però per millorar necessitem canviar algunes coses:

Ens sembla que les reixes de les finestres li donen al nostre edifici un aspecte de presó, de lloc tancat. No es podrien canviar per persianes de seguretat?. Ens agradaria que pintessin línies al Poliesportiu per poder jugar dins.

Som conscients que nosaltres també ens hem de comprometre en aquests canvis, per exemple, mantenir les classes més netes, procurar no entrar el cautxú del pati (potser ens podríem espolsar les sabates abans d’entrar a classe). Ens agradaria tenir paper als  anys, que la pintura de les classes estès més cuidada (nosaltres també hauríem de cuidar-la més).

Pensem que l’organització del passadissos és un aspecte a millorar perquè és un “kaos”.

• 3r ESO B

Arrelats relat 3rB

Explicació del procés d’edificació del mural (activitat de les frases i fotos, elecció del títol i l’estructura del mural). El mural es diu arrelats perquè el dibuix consta d’un arbre que representa diferents llocs, sentiments i records de l’institut.Es un arbre ja que estem tots connectats i arrelats al Gili, com una família.

Aquest arbre consta de 4 branques:

• Amics: diversitat , dins l’institut es troben bons amics.
• Treballs: aconseguir somni, estudiar, esforç, futur
• Classes: relació esforç-recompensa.
• Afores: lloc on coneixem/acomiadem els amics i companys

Crítica constructiva. No vam portar les fotografies a temps i ens van donar 2 dies de marge.Iniciativa de la Mireia: l’arbre consta de 4 branques. Ens vam repartir la feina: alguns recollir fulles, altres fer el títol, altres dibuixar l’arbre i altres no feien res... Va ser un treball de pocs.

Com trobar la felicitat dins d’un institut? La classe ens mostra el nostre futur, el futur depèn dels nostres estudis. 

Que cal per estar ben arrelats? Cal estar en un estat de benestar i bona vida.

Què és un projecte? Un projecte és un procés que fas per aconseguir assolir un objectiu. Fomenta el treball el grup, ens dona un principi en el món laboral on sense s’ha de mantenir respecte a la resta, ens prepara pel futur. En un futur hem de tenir seguretat i responsabilitat. 

Com obtenim la motivació? La motivació no és fàcil de trobar però podem provar canviant l’entorn, ajudant a canviar els altres correctament, veure el que no funciona i solucionar-ho. 

"Esporgar l’arbre per reforçar les arrels".

• 3r ESO C

TREBALLEM PER MILLORAR

Grup 1: Isaac Llorens, Marc Pons, Pol Puiggròs, Alfonso Pastor.

Treball i esforç: Vam triar aquest apartat perquè a diari demostrem a l’aula i a l’estudi a casa. Amb treball i esforç estem de demostrant en aquesta etapa de la nostra vida aquests valors.

Grup 2: Glòria Puigdevall, Emilie Herbás, Shirley Zhu, Iago Varela, Roser Marín.

Grup 3: Maria González, Marta Forner, Naiara Ordóñez, Paula García.

Grup 4: Wictor Dolewski , Abde Haddad, Marc Gombau, Manuel Calderón, Èric Farré.
-No sabem aprofitar el temps a l’aula ja que ens falta concentració.-Respectar- te més pel passadís: no fer empentes, no cridar...-Ficar més papereres al pati per no tirar els papers al terra.-Acceptar a tot el mon tal i com es.-Vam triar aquest títol perquè ara mateix venim aquí , ens esforcem, treballem, però tambévenim aquí per aprendre valors.

• 3r ESO D

DIFERENTS CAMINS
Grup 1: Aleix Albert, Àlex Segalà, Mamadou, Arnau Perelló, Pol Pifarré Camí a la bilbioMés que un camí a la biblioteca és un camí a l’institut, a l’aprenentatge, al saber, als coneixements. I això ens ajuda a millorar en els estudis amb esforç i dedicació. Aquí també trobem gent nova, amics amb els que ens trobem a gust.

Grup 2: Maria Vicente, Alma, Natàlia Moldes, Geo i TidiraPati, aire lliure i llibertatEl pati i l’aire lliure significa per nosaltres la llibertat, ja que a l’entrar a classe ens estressem i al sortir podem fer més o menys el que vulguem i expressar-nos lliurement. Aquí trobem gent amb altres gustos, altres interessos, diferents a nosaltres.

Grup 3: Òscar Rodes, Guillem, Petru, MartíCamí pel matíRepresenta el dia a dia, la rutina que fem cada dia de dilluns a divendres, els estudiants del Gili i Gaya i altres instituts. Tots nosaltres entrem a l’institut i caminem fins a arribar a la nostra classe, i ens preparem per aquestes. Veiem aquesta branca del mural com la quotidianitat i que al repetir una acció moltes vegades pot desembocar en un avorriment o desmotivació per les classes. Necessitem més activitat, volem classes més dinàmiques.

Grup 4: Estrella, Laia, Bruna, Gisela, Anna, Montse, Desy, Naila, Leticia, FrancescaMetes futuresAquestes fotografies mostren les etapes que hem de passar per arribar a les nostres metes. A vegades algunes d’aquestes etapes es poden fer pesades (estudiar). Les escales representen els obstacles que podem patir en la nostra vida d’estudiants. Ara mateix la nostra meta més pròxima és passar a quart d’ESO i això suposa un gran esforç (per això la foto).

Com es podria millorar l’escola tots plegats

Som els alumnes de 3r D i ens agradaria expressar les nostres idees i/o suggeriments per tal de millorar el sistema de treball en la nostra escola.

A les classes ens agradaria fer activitats que no siguin només exercicis després de l’explicació i on poguéssim demostrar que hem entès el contingut de l’explicació.

Podríem buscar altres opcions a l’hora de lectura per aquelles persones a qui no els hi agradi llegir per aprofitar el temps.

Ens agradaria que ens deixessin més temps a les classes per fer exercicis per tal de no tenir tanta feina per casa i així poder consultar al professor/a en cas de tenir dubtes.

A determinades assignatures s’hauria de incidir més en la gent que no entén la matèria mentre que la gent que l’entèn hauria de fer exercicis avançats. Es podria dividir la

classe en grups, després d’haver fer l’explicació i que aquells que hagués ho entès, que servís de ajudant pels que no ho haguessin entès .

Buscar un punt entremig entre fer projectes i fer classe.

• 4t ESO A

He arribat al cim. Ha estat un camí llarg, escales que poc a poc s’anaven complicant, però alhora anava creixent amb elles, m’anava fent fort. Ara que em trobo a dalt, puc baixar el cap i contemplar el pendent i sentir-me orgullós de la feina ben feta.

Aquesta és la nostra història; nois i noies que van començar amb inquietuds i preocupacions l’etapa de l’ESO, pensant que seria un camí fàcil, però ens vam adonar de les dificultats de l’escalada. Encara recordo el primer dia que vaig entrar a l’escola.

Una barreja de curiositat i por em consumia per dintre i ara que ja he esdevingut una persona de la qual me’n puc sentir orgullós, se que tot l’esforç realitzat a pagat la pena.

El nostre futur és com les flors que van creixent lentament fins que al final s’obren.

• 4t ESO B 

Represento la meva percepció del dia a dia caracteritzat pel monòton que pot arribar a ser... Està cronològicament ordenat on tots hem tingut la nostra paraula, idees plasmades en paper fotogràfic, totes juntes ens representen a mi i a les meves sensacions, les bones i les dolentes és el meu camí...Creuo el carrer. Accelero el meu pas, però ja està. La música està sonant.Salto de la bici la lligo entro per la porta ja quasi tancada i veig el passadís, ja està buit, entro a classe, la pissarra està escrita, tinc sort i la professora em deixa entrar, trec la llibreta i intento anar al ritme de la classe. Em distrec mirant per la finestra i ja sona la música del canvi de classe, que bé!Ara toca biologia! Anem al laboratori i fem una pràctica d’allò més interessant. Malauradament ja toca la música i toca sortir al pati.Vaig cap a la cafeteria, avui toca pizza! En dirigir-me cap al pati agafo el meu llibre de lectura, ja que la classe següent en tinc examen.Després de dues llargues classes em dirigeixo cap a la biblioteca per fer els deures. Sona la música i vaig cap a classe. No em puc concentrar, tinc ganes d’anar cap a casa!A la fi sento l’última cançó del dia i torno cap a casa, pensant que queda un dia menys per les vacances.

• 4t ESO C

• 4t ESO D